Les altres guerres de religió

La historiografia acostuma a reservar la denominació de guerres de religió per a un seguit de conflictes de llarga durada, inevitablement virulents, i que van esquinçar, dogmàticament i dramàticament, esglésies, governants i comunitats senceres. Tanmateix, a l’Europa moderna, els conflictes que involucraven la religió, directament o indirecta, per activa o per passiva, no eren únicament d’aquesta índole, sinó que també es van dirimir en l’àmbit del pensament en general, la creació artística i –no cal dir-ho- la política. Sobretot, perquè la religió –o allò que es presentava com a tal- era en realitat un llenguatge susceptible d’expressar i canalitzar antagonismes de tota mena. Hi hagueren, doncs, “guerres culturals”, en l’accepció sociològica i actual del mot, que no podien no ser, alhora, guerres de religió o una variant del gènere. I guerres convencionals, dinàstiques i territorials, que tampoc no amagaren mai la seva vessant confessional, interessada o genuïna. Aquest llibre col·lectiu tracta justament d’aquestes altres guerres de religió en una perspectiva comparada i interdisciplinar. \n\n