Hojas del sábado (V-VI)

Per a qualsevol intel·lectual els estímuls culturals originaris acostumen a ser-los determinats i influents de per vida. Posteriorment podrà introduir canvis i mudaments fins i tot espectaculars en la seva trajectòria (que de tots se n’han vist), i serà consubstancial a la condició intel·lectual la justificació urbi et orbi d’aquestes ziga-zagues personals. Però, malgrat les noves vicissituds sobrevingudes de l’origen en resaran trets fonamentals, preocupacions de fons, formes expositives i de mètode, etc. Que el configuren com a persona d’una generació, d’un lloc i d’una època. En el sentit expressat, que en cap cas qüestiona la universalitat d’un intel·lectual, Miquel dels Sants Oliver n’és un bon exemple, ja que constituirà de per vida els prototipus d’intel·lectual regeneracionista, forjat en aquest moment decisiu de la història sud-europea que són les dues darreres dècades del vuit-cents i sorgit especialment del contrast vital amb la Mallorca de la Restauració, que ell projecta esperançat en la Catalunya del període. [...] Aquest volum reprodueix els dos darrers dels sis volums de la Hojas de les Sábado, publicades el 1920 amb els títols de ""Historia de los tiempos terribles"" i de ""Algunos ensayos"". Les Hojas del Sábado van aparèixer entre 1918 i 1920 responent a un pla preconcebut en el qual el propi Oliver va reconèixer la insistència i l’ajut d’alguns amics així com el del seu editor barceloní, Gustau Gili. Els primers volums tenen el perfil més literari, mentre que els darrers es referien a temes polítics i històrics, ja fos a través dels seus articles periodístics com de l’assaig més llarg. Un dels textos inclosos, <> constitueix la traducció al castellà del discurs presidencial a l’Ateneu Barcelonès que Oliver va fer el desembre de 1917. En el seu moment va aparèixer en el volum tercer <> de les Obres Completes editades per Il·lustració Catalana i acurades per Joan Alcover i Miquel Ferrà (Del Pròleg de Jordi Cassas Ymbert)"