Jugadas de perdedor

Fregant ja els cinquanta, un bon professional de la informàtica vol viure una nova primavera de llibertat i joventut després de la separació. Es fica en un pis on, en contacte amb els estudiants, descobreix la bellesa de Judith i reviu els seus anys de protesta juvenil amb Lina, capitost d'un grup antisistema. Estima el risc, l'aposta i es decideix a jugar en aquell pis un joc perillós. I guanya alguna partida però el perden els ulls. Mira, mira, mira indiscretament. És un perillós voyeur. Se la juga fins al límit. Vol utilitzar els seus coneixements professionals per desemmascarar comptes poc clars d'alts jerifaltes. Juga, ben plantada. Ell sap que, mentre dura el joc, no hi ha perdedor. S'ha cregut que la fortuna ajuda els audaços i no s'adona que a més de fortuna i d'audàcia, en la vida també hi ha trampes, delators, trepes i càmeres de vigilància. \n