Soledad del alma, secreto de mujer

No era gens fàcil mirar al mirall i veure reflectits records, incerteses, rancúnies. La dona se sentia buida, era com estar interpretant un paper que arribava a la seva fi. La mirada d'aquells ulls que li tornava el mirall, la reptaven en silenci. Va saber que només tenia dos camins: deixar que la vida passés de llarg o aferrar-se als seus somnis, lluitant per fer realitat, defensant el lloc que li corresponia en la societat. La brillantor espurnejant d'aquells ulls reflectits cridava: no ho dubtis, tu ets la protagonista, la decisió és teva. La dona va recordar un poema de Pablo Neruda ... No et deixis morir lentament ¡¡No et impedeixis ser feliç!\nVa tornar a mirar al mirall ... i aquesta vegada va somriure. La dona estava decidida a enfrontar-se als desafiaments de la vida. Sabia que mereixia una mica de felicitat i que aquesta no venia donada pels altres, sinó per ella mateixa. Era el moment d'estimar, de respectar, de valorar.\nEn aquesta novel la es narren històries personals i revelacions íntimes de dones, que lluiten per la seva autoestima, per la seva felicitat, per ser alguna cosa més que un objecte dins del món dels sentiments. Algunes han pogut construir vides forts, plenes d'energia i motivació. Altres s'han quedat pel camí deixant un gran buit. \n